Historias que te hacen sentir que es lo que sana

El que estem vivint a Catalunya amb la sanitat pública no és cap problema puntual ni una mala ratxa. És el resultat d’una gestió que no entén com funciona un hospital per dins, ni què necessiten unes urgències, ni què suposa treballar amb vides humanes.

Les cues interminables a urgències, la manca d’especialistes, les demores en atenció primària i la saturació constant no són casualitat. Són la conseqüència d’un model que barreja allò públic amb allò privat sense una direcció clara, sense escoltar els professionals i sense invertir on realment cal.

S’ha venut durant anys que externalitzar serveis i donar suport a empreses privades milloraria l’eficiència. La realitat és una altra:
no ha millorat latenció, no ha millorat la gestió, no ha millorat la qualitat laboral i no ha millorat el salari dels que sostenen el sistema.

Els professionals estan esgotats, mal pagats i sense recursos. Els pacients esperen hores, dies o mesos per ser atesos. I els que prenen decisions semblen viure lluny dels passadissos, de les urgències col·lapsades, de les sales sense personal suficient i de la realitat diària dels que treballen i dels que necessiten ser atesos.

La sanitat catalana necessita menys discursos i més responsabilitat.
Menys pegats i més inversió real.
Menys gestions des de despatxos i més escolta els que estan a primera línia.

Perquè la salut no pot dependre de models que no funcionen, de decisions improvisades o interessos que no són els de la ciutadania.
La salut és un dret, no pas un negoci.

✨ Signatura

Lluna